Acta de Seminari
Dia 25 de març de 2010-03-29
Assistents
Núria Comajoan, Elisa Capellades, Júlia Castells, Natàlia Castillo, Anna Dalmau, Marta Delgado, Xènia Casas ,Bea Berreal i Alexandra Calero.
Guió:
Lectura del Petit Príncep
Comentari de la notícia del dossier de premsa
Comentar les biblioteques del nostre barri (pels que encara no han fet)
Comentari de les escoles visitades a la Setmana Extraordinària (pels qui encara no ho han fet)
Informacions vàries donades per la tutora
1. Lectura
Comentem que sap greu no poder parlar del llibre del Petit Príncep, només tenim temps de llegir-ne els capítols, però té molt de fons.
1a lectura: capítol 17 Anna Dalmau
2a. lectura: capítol 18 Natàlia Castillo
Sobre el capítol 17, comentem que si estiguéssim amb nens de P4 o P5 podríem treure suc de diversos conceptes, com del poder o ser poderós, de la frase que diu la serp “jo us puc tornar d’allà on veniu”. També podem parlar amb enigmes com en el capítol perquè és una bona edat perquè ho entenguin.
Sobre el capítol 18 podríem fer el mateix i parlar sobre la metàfora de la flor quan descriu els humans “els homes, n’hi ha 6 o 7, no tenen arrels, els passeja el vent, els molesta molt”. Se’n pot treure suc d’aquest fragment. Podem parlar de les arrels, de mantenir, de les flors, dels homes...
El capítol 21 l’hauríem de preparar tots pel 15 d’abril. La Xènia el llegirà però tots ens l’hem d’haver llegit abans i mirarem quin suc en podríem treure i quins conceptes treballa.
2. Comentari de la notícia
- Núria Comajoan: “Niños demonio”
A l’Àfrica els negocis de bruixots i les sectes manipulen ments de gent dèbil per fer-los creure que la culpa dels seus mals, siguin quins siguin, és dels fills. Els diuen que el fill està endimoniat. És una pràctica freqüent en el segle XXI.
Conseqüència: els fills (nens) reben pallisses, són expulsats de casa i malviuen al carrer, de manera que cauen en la prostitució, la delinqüència, els robatoris... etc. Els nadons amb malformacions també són tractats com a ésser endimoniats i els maten.
Els Salesians acullen els nens del carrer, els ajuden a recuperar l’autoestima, els ofereixen educació, i per últim els preparen per a la reinserció social.
Preguntes: com pot sentir-se un nen a qui li diuen que té el dimoni dins seu? (tindrà por, temor, baixa autoestima...)
Els aprenentatges primers són bàsics per a una bona educació, ens ho explica molt bé el llibre de Robert Fulghum, “Todo lo que realmente necesito saber lo aprendí en el parvulario”.
- Elisa Capellades: “Les famílies progressistes fracassen en l’educació”
Actualment hi ha un nou model de famílies que es coneixen com a progressistes. Les famílies tradicionals on les normes no s’expliquen perquè es suposen, tenen els valors de sempre. Solen tenir un nivell econòmic mitjà.
Les famílies conflictives tenen problemes a casa per tot. El nivell econòmic és baix. Sovint fan servir els càstigs físics.
Les famílies religioses són de nivell econòmic mitjà, porten els fills a escoles bones que els donen un bon nivell educatiu.
Les famílies progressistes tenen un nivell d’estudis alt, sobretot les mares. Els pares tenen un nivell econòmic mitjà. Són gent d’esquerres amb interessos polítics. Segueixen el lema “prohibit prohibir”. A casa no hi ha conflictes perquè deixen fer als fills els que volen, no hi ha normes. Però són pares molt poc implicats en l’educació dels seus fills i en el suport familiar. Els nens d’aquestes famílies no toleren els càstigs a les escoles i tenen relacions complexes. Els pares estan d’acord amb els fills i no amb els mestres. Van molt malament en els estudis, són antisocials amb la família, i en general, també. Són “anti sistema”, per exemple no paguen els bitllets de metro.
El paper de la “mare – amiga” és complicat. És més difícil tractar famílies progres que famílies desestructurades (perquè aquestes saben que estan malament), en canvi els progres no veuen res, no fan cas de res, no escolten ni veuen els problemes.
De famílies així cada vegada n’hi ha més. Sense normes, sense referències, no saben el que no està bé, no suporten un “no” per resposta.
3. Biblioteques del barri
La Júlia i l’Elisa ens parlen sobre la Biblioteca de Gelida. És senzilla, però molt interessant. A la segona planta hi ha el racó dels petits, classificat per edats, amb cadiretes, un racó pels pares amb llibres de pedagogia, educació, ajuda... També hi ha contes per a que els pares els llegeixin als nens i una secció de nadons amb contes tous. La biblioteca està molt ben pensada. La noia del pis de dalt ajuda als nens a fer els deures, a estudiar. Hi ha ordinadors pels nens amb programes educatius.
Activitats: secció de contes per adults; grups de gent que queden per a xerrar sobre un llibre que han llegir; club de lectura; visites de centres escolars amb contes; fan préstecs a les escoles; a l’estiu fan la bibliopiscina amb un estand ple de llibres; contes en família (taller de contes); contes per a nadons (a partir dels 9 mesos); l’hora del conte és una activitat que fan triant un país, decorant l’espai amb objectes típics, música... gent autòctona explica anècdotes del país, o gent que l’ha visitat.
4. Informacions vàries
Hem d’anar a veure alguna exposició temporal durant les vacances. Algunes suggerències:
- “Convidats d’honor” al MNAC.
- “Exposició del Fellini” al Caixa Fòrum.
- “Les colònies industrials” al Museu d’Història de Catalunya.
- “Fortuny” a la Pedrera.
- “Fam i guerra a Catalunya” al Museu Etnològic.
També podem anar durant cap de setmana a veure alguna activitat infantil que facin als museus o centres.
Hem de comprar el llibre Elogi a la feblesa d’Alexandre Jollien, l’haurem de llegir el tercer trimectre i presentar el treball el dia 4 de maig.
6 hores de lletres:
dilluns 19 d’abril d’11 a 17 hores es fan les 6 hores de lletres per setè any, a l’aula B106. És una activitat de lectura de fragments de llibres o contes per part d’alumnes de la facultat.
Hem de preparar-nos una lectura d’uns 3 minuts de durada, pel dia 15 d’abril. La llegirem al seminari i triarem 3 membres del Seminari per a què llegeixin el dia 19-04.
Mostrando entradas con la etiqueta Seminari. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Seminari. Mostrar todas las entradas
miércoles, 9 de junio de 2010
Acta seminari ( 15 abril)
Acta seminari
15 d’abril 2010
Assistents: Elisa, Júlia G, Marta, Alexandra, Natàlia, Xènia, Hèlia, Soraya, Mercè, Núria
Falten: Bea, Albert, Anna
La sessió d’avui només és de 50 minuts, ja que els alumnes han de marxar a una presentació d’un llibre amb la professora.
Fem la sessió a l’aula de música
La Júlia i l’Elisa ens ensenyen fotos i ens expliquen més coses de l’escola de Gelida.
La Xènia no ens pot ensenyar les fotos perquè les havia fetes l’Albert, i no ha vingut.
No llegim els capítols 19 i 20 del Petit Príncep, ja que avui la sessió ha de ser curta.
La Carme reparteix uns papers amb l’organització de les estades als centres de pràctiques durant els cursos de 2n, 3r i 4t. El centre de pràctiques de 2n s’escollirà el mes de setembre.
Comentem que dimarts 20 d’abril no farem sessió de seminari a l’aula perquè anirem a l’Auditori a escoltar en Lluís Vallvé, que fa una conferència sobre la creativitat en la professió de mestre. Horari: de 19 a 21
Dijous 22 d’abril: la sessió de seminari consistirà en que cadascú s’haurà d’haver preparat un conte per explicar als companys de seminari. El conte ha de ser explicat, no llegit, utilitzant els recursos que es creguin convenients.
Això ho farem al parc de la Tamarita. Ens trobarem puntualment a les 17:30 a l’entrada de la facultat, per anar junts cap al parc. Si algú no pot venir aquest dia, agrairem que ho comuniqui a la Carme.
A petició dels alumnes, el treball sobre el dossier de premsa es lliurarà el dimarts 4 de maig en comptes del 27 d’abril.
Calendari de feines i presentacions:
- 27 d’abril, posada en comú sobre les exposicions que s’han vist per setmana santa
- 29 d’abril: posada en comú sobre centres culturals del barri o poble
- 4 de maig: lliurament del treball sobre el llibre “Elogi de la feblesa”. Lliurament del treball sobre el dossier de premsa.
- 6 maig: Lliurament “Autobiografia educativa” Falta acabar una part.
Posta en comú sobre el tema “Què és educar?” proposat el 9 de març i que encara no ho hem fet. Portar-ho per escrit i lliurar-ho a la Carme
- 11 maig: lliurament autoinforme de seminari, repartit el 6 d’abril
15 d’abril 2010
Assistents: Elisa, Júlia G, Marta, Alexandra, Natàlia, Xènia, Hèlia, Soraya, Mercè, Núria
Falten: Bea, Albert, Anna
La sessió d’avui només és de 50 minuts, ja que els alumnes han de marxar a una presentació d’un llibre amb la professora.
Fem la sessió a l’aula de música
La Júlia i l’Elisa ens ensenyen fotos i ens expliquen més coses de l’escola de Gelida.
La Xènia no ens pot ensenyar les fotos perquè les havia fetes l’Albert, i no ha vingut.
No llegim els capítols 19 i 20 del Petit Príncep, ja que avui la sessió ha de ser curta.
La Carme reparteix uns papers amb l’organització de les estades als centres de pràctiques durant els cursos de 2n, 3r i 4t. El centre de pràctiques de 2n s’escollirà el mes de setembre.
Comentem que dimarts 20 d’abril no farem sessió de seminari a l’aula perquè anirem a l’Auditori a escoltar en Lluís Vallvé, que fa una conferència sobre la creativitat en la professió de mestre. Horari: de 19 a 21
Dijous 22 d’abril: la sessió de seminari consistirà en que cadascú s’haurà d’haver preparat un conte per explicar als companys de seminari. El conte ha de ser explicat, no llegit, utilitzant els recursos que es creguin convenients.
Això ho farem al parc de la Tamarita. Ens trobarem puntualment a les 17:30 a l’entrada de la facultat, per anar junts cap al parc. Si algú no pot venir aquest dia, agrairem que ho comuniqui a la Carme.
A petició dels alumnes, el treball sobre el dossier de premsa es lliurarà el dimarts 4 de maig en comptes del 27 d’abril.
Calendari de feines i presentacions:
- 27 d’abril, posada en comú sobre les exposicions que s’han vist per setmana santa
- 29 d’abril: posada en comú sobre centres culturals del barri o poble
- 4 de maig: lliurament del treball sobre el llibre “Elogi de la feblesa”. Lliurament del treball sobre el dossier de premsa.
- 6 maig: Lliurament “Autobiografia educativa” Falta acabar una part.
Posta en comú sobre el tema “Què és educar?” proposat el 9 de març i que encara no ho hem fet. Portar-ho per escrit i lliurar-ho a la Carme
- 11 maig: lliurament autoinforme de seminari, repartit el 6 d’abril
Acta seminari ( 23 març)
Acta del seminari
Dimarts 23 març 2010
Assistents: Núria Comajoan, Hèlia Costa, Júlia Ginita Castells, Soraya Corpas, Marta Delgado, Mercè Benito, Bea Barreal, Anna Dalamau i Natàlia Castillo.
Al començament de la classe, la Carme ens va entregar els treballs corregits del llibre, Va de mestres. Ens va comentar diferents aspectes com les fonts de documentació, el context i el vocabulari utilitzat.
El dia 6 d’abril hem de portar llegit el llibre de la Carme Riera i portar un breu comentari o alguna cosa a ressaltar sobre un capítol, un paràgraf o una frase.
El proper dijous hem de portar un comentari de les tres escoles on hem estat aquesta setmana, explicant com ens hem sentit, què ens ha agradat i que no.
El 13 d’abril, a l’hora de seminari vindrà a fer-nos una xerrada-explicació de contes Ricad Bonmatí.
Portar a classe fotografies (qui les tingui) de les escoles visitades la setmana passada.
Punts que tractarem avui:
Lectura del Petit Príncep.
Explicació de les sortides de la Setmana Extraordinàries.
Hora de notícia.
1.Lectura del Petit Príncep
Dimarts començàvem la segona ronda de lectura i era l’hora de la Beatriz i de l’Elisa. L’Elisa va llegir el capítol 15 i la Beatriz el capítol 16.
2. Setmana d’activitats extraordinàries.
No va haver-hi molts problemes d’organització, excepte la Marta que no va avisar que no podia anar a l’escola i jo que vaig anar a l’escola i l’alumna de tercer no hi era.
Mercè: Va marxar d’excursió amb els nens al museu de Gavà. Deia que l’escola era molt particular perquè estava en un barri conflictiu ple d’àrabs i de gitanos. A la classe hi havia molts nivells, nens que els costava molt i d’altres que no. Segons la Mercè el model que feien servir era el mètode naturalista.
La conclusió que va treure d’aquesta visita va ser que amb el poc temps que va estar en aquella escola va aprendre moltes coses, fins i tot li agradaria fer-hi les pràctiques.
Elisa i Júlia: Totes dues van anar a la mateixa escola, al seu poble, Gelida. El que més els va agradar va ser el menjador i la cuina que es veia des d'aquest. Tot estava molt ben decorat, les parets, les finestres…
A l’escola també hi havia un annex ple de racons, amb un hospital, una casa i una fruiteria. Hi havia també un hort amb maduixes, on els nens cuidaven les seves plantes.
Una de les coses que més van sorprendre a la Júlia i a l’ Elisa va ser el “racó dels mocs”, un racó on on hi havia un mirall, una caixa de mocadors i una paperera; els nens hi anàvem quan tenien mocs.
La Xènia, la Mercè i l’Albert van anar a l’EBM Londres.
Els va agradar molt, van dir que era una escola molt moderna. Una de les coses que més els va sorprendre va ser les butaques on seien els nens i que els nens de dos anys ja menjaven sols.
Marta i Natàlia: Van assistir a l’escola Pau Vila de Barcelona. El que destaquen d’aquesta escola són els grans passadissos amb petits racons, plens de joguines, sofàs, disfresses…
A partir de 1r, als nens els donaven un carnet de la biblioteca de l’escola. Amb aquest carnet cada nen/a anava un dia per semana amb un alumne de sisè a llegir contes.
A la Núria li va sorprendre el fet que els nens tan petits mengessin sols igual que a les companyes Hèlia i Anna. I no només menjaven sols, sinó que també cadascú recollia el seu plat quan acabava, posant-lo al lloc on cal.
3.ACTUALITAT EDUCATIVA
“SMS: empobriment del llenguatge”
- Els nois utilitzen els telèfons mòbils per jugar, en canvi les noies per enviar missatges.
- L’utilitzen molt però no són addictes.
- Menys ús aquí a Catalunya que a Àsia o EUA.
- Hi ha dificultats d’expressió degut més a l’ensenyament que no al mòbil o a Internet.
- El que més greu és què les joves llegeixen molt poc.
- S’hauria de limitar l’ús de les abreviatures i utilitzar el llenguatge correcte pels e-mails, exàmens, treballs i en temes oficials.
A l’acabar la notícia es va establir un petit debat, on van comentar què els semblava el tema, el que creien...
Per exemple l’Elisa, parlava de les pàgines web de TIC, on els nens escrivien i no sabien si era millor deixar les errades ortogràfiques o que algún adult les corregís. La Marta, per una altra banda, diferenciava entre quan enviava un missatge a la seva mare o a les amigues, ja que quan ho feia a les amigues estava ple d’abreviatures, en canvi quan li enviava a la seva mare, tot era molt correcte.
I per finalitzar la noticia, la Núria va explicar una anècdota. Deia que al seu barri hi havien posat una escola de reforç. En un cartell explicatiu de l’escola va veure que estava ple de faltes ortogràfiques. Ella, en veure allò, ràpidament va entrar i va parlar amb els autors d’aquell desastre. Ràpidament ho van canviar i van donar les gràcies a la Núria. Com diu la Júlia, s’esta perdent l’expressió escrita.
Dimarts 23 març 2010
Assistents: Núria Comajoan, Hèlia Costa, Júlia Ginita Castells, Soraya Corpas, Marta Delgado, Mercè Benito, Bea Barreal, Anna Dalamau i Natàlia Castillo.
Al començament de la classe, la Carme ens va entregar els treballs corregits del llibre, Va de mestres. Ens va comentar diferents aspectes com les fonts de documentació, el context i el vocabulari utilitzat.
El dia 6 d’abril hem de portar llegit el llibre de la Carme Riera i portar un breu comentari o alguna cosa a ressaltar sobre un capítol, un paràgraf o una frase.
El proper dijous hem de portar un comentari de les tres escoles on hem estat aquesta setmana, explicant com ens hem sentit, què ens ha agradat i que no.
El 13 d’abril, a l’hora de seminari vindrà a fer-nos una xerrada-explicació de contes Ricad Bonmatí.
Portar a classe fotografies (qui les tingui) de les escoles visitades la setmana passada.
Punts que tractarem avui:
Lectura del Petit Príncep.
Explicació de les sortides de la Setmana Extraordinàries.
Hora de notícia.
1.Lectura del Petit Príncep
Dimarts començàvem la segona ronda de lectura i era l’hora de la Beatriz i de l’Elisa. L’Elisa va llegir el capítol 15 i la Beatriz el capítol 16.
2. Setmana d’activitats extraordinàries.
No va haver-hi molts problemes d’organització, excepte la Marta que no va avisar que no podia anar a l’escola i jo que vaig anar a l’escola i l’alumna de tercer no hi era.
Mercè: Va marxar d’excursió amb els nens al museu de Gavà. Deia que l’escola era molt particular perquè estava en un barri conflictiu ple d’àrabs i de gitanos. A la classe hi havia molts nivells, nens que els costava molt i d’altres que no. Segons la Mercè el model que feien servir era el mètode naturalista.
La conclusió que va treure d’aquesta visita va ser que amb el poc temps que va estar en aquella escola va aprendre moltes coses, fins i tot li agradaria fer-hi les pràctiques.
Elisa i Júlia: Totes dues van anar a la mateixa escola, al seu poble, Gelida. El que més els va agradar va ser el menjador i la cuina que es veia des d'aquest. Tot estava molt ben decorat, les parets, les finestres…
A l’escola també hi havia un annex ple de racons, amb un hospital, una casa i una fruiteria. Hi havia també un hort amb maduixes, on els nens cuidaven les seves plantes.
Una de les coses que més van sorprendre a la Júlia i a l’ Elisa va ser el “racó dels mocs”, un racó on on hi havia un mirall, una caixa de mocadors i una paperera; els nens hi anàvem quan tenien mocs.
La Xènia, la Mercè i l’Albert van anar a l’EBM Londres.
Els va agradar molt, van dir que era una escola molt moderna. Una de les coses que més els va sorprendre va ser les butaques on seien els nens i que els nens de dos anys ja menjaven sols.
Marta i Natàlia: Van assistir a l’escola Pau Vila de Barcelona. El que destaquen d’aquesta escola són els grans passadissos amb petits racons, plens de joguines, sofàs, disfresses…
A partir de 1r, als nens els donaven un carnet de la biblioteca de l’escola. Amb aquest carnet cada nen/a anava un dia per semana amb un alumne de sisè a llegir contes.
A la Núria li va sorprendre el fet que els nens tan petits mengessin sols igual que a les companyes Hèlia i Anna. I no només menjaven sols, sinó que també cadascú recollia el seu plat quan acabava, posant-lo al lloc on cal.
3.ACTUALITAT EDUCATIVA
“SMS: empobriment del llenguatge”
- Els nois utilitzen els telèfons mòbils per jugar, en canvi les noies per enviar missatges.
- L’utilitzen molt però no són addictes.
- Menys ús aquí a Catalunya que a Àsia o EUA.
- Hi ha dificultats d’expressió degut més a l’ensenyament que no al mòbil o a Internet.
- El que més greu és què les joves llegeixen molt poc.
- S’hauria de limitar l’ús de les abreviatures i utilitzar el llenguatge correcte pels e-mails, exàmens, treballs i en temes oficials.
A l’acabar la notícia es va establir un petit debat, on van comentar què els semblava el tema, el que creien...
Per exemple l’Elisa, parlava de les pàgines web de TIC, on els nens escrivien i no sabien si era millor deixar les errades ortogràfiques o que algún adult les corregís. La Marta, per una altra banda, diferenciava entre quan enviava un missatge a la seva mare o a les amigues, ja que quan ho feia a les amigues estava ple d’abreviatures, en canvi quan li enviava a la seva mare, tot era molt correcte.
I per finalitzar la noticia, la Núria va explicar una anècdota. Deia que al seu barri hi havien posat una escola de reforç. En un cartell explicatiu de l’escola va veure que estava ple de faltes ortogràfiques. Ella, en veure allò, ràpidament va entrar i va parlar amb els autors d’aquell desastre. Ràpidament ho van canviar i van donar les gràcies a la Núria. Com diu la Júlia, s’esta perdent l’expressió escrita.
Acta del seminari ( 6 d'abril)
Acta del seminari
Dimarts 6 d’Abril
Assistents: Natalia Castillo, Anna Dalmau, Beatriz Barreal, Alexandra Calero, Júlia Ginita Castells, Elisa Capellades, Marta Delgado, Soraya Corpas, Mercè Benito, Xènia Casas, Núria Comajoan i la professora Carme Bohera Abril.
Ordre del dia
1.Lectura del Petit Príncep, capítols 19 i 20.
2.Lectures de fragments per Sant Jordi.
3.Decisió de qui llegirà per el dia de Sant Jordi.
1.Lectura del Petit Príncep
Capítol 19
Aquest capítol tracta sobre com el Petit Príncep, escala una gran muntanya, i descobreix l’eco, i això el porta a reflexionar sobre la falta d’originalitat de les persones.
Capítol 20
En aquest capítol llegim com el Petit Príncep arriba a un camí on hi ha un jardí de roses, aleshores descobreix que la flor que va deixar en el seu planeta no era una flor única, sinó una més de les tantes roses que existeixen. Això li entristeix molt.
2.Lectures de fragments per Sant Jordi.
Primer llegirem per ordre els fragments que hem escollits cadascú, ens hem de fixar en el contingut dels textos, desprès escollirem a les persones que llegiren els textos escollits.
- Xènia: “Com un miratge” de Maria Mercè Roca. Capítol 30.
- Natalia: “Deixa`m mare” d’Helgá Schneider. Pàgina 13.
- Mercè: “Epitelis tendríssims” de Carme Riera. Capítol Carta estimat Tomàs.
- Núria: “Mujercitas”. Capítol 5
- Elisa: “La sort del meu destí” de Isidri Esteve. Introducció i capítol 1.
- Júlia: “La venedora de llumins” Contes d’ahir i d’avui.
- Marta: “La banda de la placeta”. Introducció i fragment.
- Soraya: “Temps d’una espera” de Carme Riera. Fragment del capítol 1.
- Anna: “A tres metres sobre el cel” de Federico Moccia. Fragment de la pàgina 396.
- Bea: “A tres metres sobre el cel” de Federico Moccia. Fragment de la pàgina 196.
- Alexandra: “Te deix amor la mar com a penyora” de Carme Riera. Capítol : Elogi d’una dama que enyorava la mar.
3.Decisió de qui llegirà per el dia de Sant Jordi.
Els textos escollits per a la lectura són:
-“La sort del meu destí”
-“Temps d’una espera”
- “Deixa`m mare”
Les persones escollides per a la lectura són:
Elisa, Marta i Bea.
La decisió final de les lectures són:
- “La sort del meu destí” – Elisa
- “Temps d’una espera” – Marta
- “Deixa`m mare” – Bea
El dia de les lectures haurem d’anar a veure als nostres companys amb una actitud molt positiva i donant-li recolzament per a que ho facin molt bé.
Treballs pendents i per fer:
Els comentaris de les lectures dels llibres de la Carme Riera es passen per el dia 15 d’abril.
El dia 15 d’abril comentarem els centres cívics de la nostre ciutat.
El 27 d’abril comentarem el capítol de la guineu, el 21.
Dimarts 6 d’Abril
Assistents: Natalia Castillo, Anna Dalmau, Beatriz Barreal, Alexandra Calero, Júlia Ginita Castells, Elisa Capellades, Marta Delgado, Soraya Corpas, Mercè Benito, Xènia Casas, Núria Comajoan i la professora Carme Bohera Abril.
Ordre del dia
1.Lectura del Petit Príncep, capítols 19 i 20.
2.Lectures de fragments per Sant Jordi.
3.Decisió de qui llegirà per el dia de Sant Jordi.
1.Lectura del Petit Príncep
Capítol 19
Aquest capítol tracta sobre com el Petit Príncep, escala una gran muntanya, i descobreix l’eco, i això el porta a reflexionar sobre la falta d’originalitat de les persones.
Capítol 20
En aquest capítol llegim com el Petit Príncep arriba a un camí on hi ha un jardí de roses, aleshores descobreix que la flor que va deixar en el seu planeta no era una flor única, sinó una més de les tantes roses que existeixen. Això li entristeix molt.
2.Lectures de fragments per Sant Jordi.
Primer llegirem per ordre els fragments que hem escollits cadascú, ens hem de fixar en el contingut dels textos, desprès escollirem a les persones que llegiren els textos escollits.
- Xènia: “Com un miratge” de Maria Mercè Roca. Capítol 30.
- Natalia: “Deixa`m mare” d’Helgá Schneider. Pàgina 13.
- Mercè: “Epitelis tendríssims” de Carme Riera. Capítol Carta estimat Tomàs.
- Núria: “Mujercitas”. Capítol 5
- Elisa: “La sort del meu destí” de Isidri Esteve. Introducció i capítol 1.
- Júlia: “La venedora de llumins” Contes d’ahir i d’avui.
- Marta: “La banda de la placeta”. Introducció i fragment.
- Soraya: “Temps d’una espera” de Carme Riera. Fragment del capítol 1.
- Anna: “A tres metres sobre el cel” de Federico Moccia. Fragment de la pàgina 396.
- Bea: “A tres metres sobre el cel” de Federico Moccia. Fragment de la pàgina 196.
- Alexandra: “Te deix amor la mar com a penyora” de Carme Riera. Capítol : Elogi d’una dama que enyorava la mar.
3.Decisió de qui llegirà per el dia de Sant Jordi.
Els textos escollits per a la lectura són:
-“La sort del meu destí”
-“Temps d’una espera”
- “Deixa`m mare”
Les persones escollides per a la lectura són:
Elisa, Marta i Bea.
La decisió final de les lectures són:
- “La sort del meu destí” – Elisa
- “Temps d’una espera” – Marta
- “Deixa`m mare” – Bea
El dia de les lectures haurem d’anar a veure als nostres companys amb una actitud molt positiva i donant-li recolzament per a que ho facin molt bé.
Treballs pendents i per fer:
Els comentaris de les lectures dels llibres de la Carme Riera es passen per el dia 15 d’abril.
El dia 15 d’abril comentarem els centres cívics de la nostre ciutat.
El 27 d’abril comentarem el capítol de la guineu, el 21.
Acta del seminari ( dijous 11 febrer )
Acta del seminari
dijous 11 febrer 2010
En aquest article ens diu que sovint els més llestos de la classe no triomfen a la vida. Són estudiants que, moltes vegades, tenen dificultats per a retenir, tenen mala memòria, però això no vol dir que no puguin tenir èxit. Molts dels gran genis han suspès o s’han rebel•lat, però han acabat essent brillants (Albert Einstein, Charles Chaplin, Alejandro Amenábar, Miguel de Unamuno, etc).
Espanya és un dels països europeus amb una major taxa de fracàs escolar, podem plantejar-nos si això vol dir que hi ha grans genis?
dijous 11 febrer 2010
Assistents
Mercè Benito, Bea Barreal, Alexandra Calero, Albert Saloni, Júlia Castells, Núria Comajoan, Soraya Corpas, Hèlia Costa, Anna Dalmau, Marta Delgado i Xènia Casas.
La Carme comenta que les visites a les escoles durant la Setmana Extraordinària són obligatòries, perquè equivalen a les pràctiques de primer.
Punts que tractarem avui:
1. Lectura del Petit Príncep
2. Hora de notícies
3. Exposició Centre Cívic o Biblioteca
1. Lectura del Petit Príncep
Antoine de Saint-Exupéry
La Mercè, la Xènia, l’Alexandra i l’Albert han llegit el Petit Príncep des del capítol 11 fins el 14. La Carme ha tornat a aconsellar que quan llegim en veu alta cal mantenir una postura vertical, ja que d’aquesta manera se sent millor perquè la veu es dirigeix endavant, cal també tenir en compta llegir d’una manera pausada, sense pressa. Córrer mentre es llegeix és un mal vici que s’ha de rectificar.
2. Hora de notícies:
1) “Los más listos no triunfan simpre”
En aquest article ens diu que sovint els més llestos de la classe no triomfen a la vida. Són estudiants que, moltes vegades, tenen dificultats per a retenir, tenen mala memòria, però això no vol dir que no puguin tenir èxit. Molts dels gran genis han suspès o s’han rebel•lat, però han acabat essent brillants (Albert Einstein, Charles Chaplin, Alejandro Amenábar, Miguel de Unamuno, etc).
Espanya és un dels països europeus amb una major taxa de fracàs escolar, podem plantejar-nos si això vol dir que hi ha grans genis?
“La clave para los patitos feos es entender su diferencia como algo positivo, ya que les va a permitir hacer cosas extraordinarias”, és una de les frases de l’article que il•lustra molt bé que el més important és la constància i la motivació d’arribar el cim.
CONCLUSIONS
Una persona que tingui un objectiu té més possibilitats d’aconseguir la seva fita.
Una persona amb voluntat pot arribar més enllà que una persona intel•ligent.
Alguns dels factors més comuns dels gran genis són l’odre, la constància i la motivació, això que fa que arribin a aconseguir els seus objectius.
Coneixeu algú amb aquesta situació? Sí
Marta: les matèries no sempre interessen a tothom, per aquest motiu hi ha gent que suspèn. Quan aquests alumnes els toca decidir el que volen estudiar es motiven, per tant, trauran millor rendiment.
Núria, Hèlia, Carme: quan madures saps el que vols estudiar, però això els petits no poden saber-ho, llavors necessita la MOTIVACIÓ del mestre.
Carme: dins el món adolescent cada un té el seu INTERÈS. En aquesta etapa has de ser una mica endeví per saber motivar-lo en l’estudi.
REFLEXIÓ
El nostre objectiu és saber gestionar la felicitat de cadascú.
Des del punt de vista del mestre: el que diuen els infants a l’escola sempre és important per poder valorar-lo més i donar-li estris perquè aquest avanci.
Una frase que ha sortit a la classe en boca d’un infant ha estat: “si la senyu em diu que faig bona lletra faig més coses bé”. Aquí tenim un exemple d’un nen que f la feina amb motivació gràcies a que se sent valorat pel seu mestre.
Una de les coses que apareix en l’article és que en molts casos hem estat un fracàs en el tema acadèmic i en canvi en la vida un geni.
* PROGRAMA DE RÀDIO
“Els millors de la classe no sempre triomfen” - 24/03/2009
http://www.ivoox.com/els-millors-classe-no-sempre-triomfen-audios-mp3_rf_55431_1.html
2) “Desapareix la jornada intensiva escolar”
Amb el nou pla d’estudis desapareix la jornada intensiva. Es proposa avançar una setmana l’inici de les classes i fer una setmana de vacances entre febrer i març. Els infants haurien d’estar fent altres activitats fora o dins de l’escola, ja que els pares en aquest moment treballen, per tant, les preguntes serien: qui organitzarà activitats extraescolars durant aquest període? Qui les pagarà? L’AMPA demana que es facin activitats amb els ingressos de la Generalitat.
Actualment per organitzar-se costa i, què fan en aquesta setmana?
Mercè: a la seva escola mai s’han fet jornades intensives.
Carme: fer o no jornades intensives ho decideix el Consell Escolar.
Com a futurs mestres, què us sembla que l’AMPA organitzi activitats o casals mentre el professorat organitza els horaris?
Doncs bé, però sempre que lloguin una instal•lació per realitzar aquestes activitats, ja que sinó a l’escola mateixa seria caòtic.
Tots els canvis costen, però aquest costa encara més d’entendre. Al febrer ja estan programats els horaris, per tant, és una setmana desaprofitada.
REFLEXIÓ
Hi ha molta polèmica amb aquest tema, perquè els infants es queden amb les monitors a l’escola i això acaba essent un caos.
A més a més, al setembre hi ha molts estudiants que estan d’exàmens, per tant, no poden fer activitats per als infants.
Al setembre entren les noves incorporacions en les escoles, llavors si s’incorporen el mateix dia que els infants comencen l’escola, no poden planificar els horaris ni l’organització de les aules.
3. Exposició: centres culturals del nostre entorn, Centre Cívic o Biblioteca
Núria: Biblioteca de Badalona
Grup de lectura
Racons d’ordinadors
Racons pels pares, mares i educadors: per informar-se
Petits lectors: perquè els infants llegeixin tota mena de llibres.
Hèlia: Biblioteca Sagrada Família, Barcelona
Visites per escoles
Explicació de contes Grup de recerca de llibres
Per Nadal fan un joc de pistes
Mercè: Biblioteca Ramón Fernández Jurado, Castelldefels
Es troba sota d’un poliesportiu
Fan taller de reciclatge i d’aigua
Club de lectura infantil Properament es farà una remodelació d’aquesta biblioteca
Xènia: Centre Cívic de Sant Cugat
Dissabtes hi ha conta contes i tallers
Hi ha una llibreria que s’anomena “Pati de llibres” on fan diferents activitats, com ara “Fill, tant debò parlessis” (0-1 any), perquè els pares entenguin els infants sense que els diguin res.
* BLOG “Pati de llibres”
http://patidellibres.blogspot.com
A la propera classe seguirem amb les exposicions del centre cívic o biblioteca.
Setmana d’activitats extraordinàries: del 15 al 19 de març.
Aquesta setmana les activitats seran en hores diverses, no hi haurà classes a la universitat.
RECORDATORI: grups per a treballar una notícia del dossier i dates de posta en comú al seminari:
23 de març : Bea, Anna i Natàlia (una noticia les tres)
25 de març : Núria i Alexandra ( una noticia entre les dues )
8 d’abril : Hèlia i Xènia ( una noticia entre les dues )
(falta col•locar l’Elisa, ja que aquest dia no va venir)
Acta del Seminari (dijous 4 de març)
Acta del Seminari
Dijous 04 de Març 2010
Assistents: Beatriz Barreal, Mercè Benito, Alexandra Calero , Elisa Capellades, Xènia Casas, Júlia Ginita Castells, Natàlia Castillo, Núria Comajoan, Soraya Corpas, ,Anna Dalmau, Marta Delgado, Albert Saloni i la professora Carme Bohera.
Ordre del dia:
1. Setmana d’activitats extraordinàries .
2. Programació agenda.
2.1. Programar agenda.
2.2. Lectura Petit Princep.
3. Comentari Notícia.
4. Lectura d’un fragment de Carme Riera.
1. Setmana d’activitats extraordinària:
La Carme ens ha lliurat la programació on hi ha les diferents activitats que realitzarem durant aquella setmana:
El dilluns 15 de Març de 8.00 a 9.30 hi ha una conferència del professor Francesc Torralba de L’ART DE SER MESTRE a l’auditori de Blanquerna. És interessant que hi assistim, ja que després en parlarem a seminari i a l’assignatura de l’Anna Eva Jarabo. Si a algú li és impossible, sembla que es filmarà i la penjaran al blink.
El dimarts 16 de Març, l’activitat consisteix en acompanyar a un estudiant de tercer en el centre on està realitzant les pràctiques. Cada dues persones del seminari tenen assignada una persona de 3r i una escola.
El dimecres 17 de Març per grups visitarem un centre de 0 a 3 anys (encara per concretar on hem d’anar i horari).
El dijous 18 de Març per grups visitarem un centre de 3 a 6 anys (encara per concretar on hem d’anar i horari).
El divendres 19 de Març a les 17.30 a l’auditori de Blanquerna hi ha un espectacle, molt recomanable, de Rah-mon Roma: Supermercat dels joglars.
La setamana següent de realitzar les activitats, en comptes de fer una exposició oral, hem decidit explicar i compartir amb els companys la nostra experiència en l’escola de pràctiques que hem anat.
2. Programació agenda.
2.1 Programar agenda.
11 de Març: primera posada en comú d’un dels recursos del nostre barri
06 d’Abril : segona posada en comú d’un altre dels recursos del nostre barri.
08 d’ Abril: No hi ha seminari, es reuneixen les tutores. Ens donaran una feina per a fer.
09 de Març: Mercè ( capitol 11), Xènia ( capítol 12)
11 de Març: Albert ( capítol 14)
23 de Març: Elisa ( capítol 15), Bea ( capítol 16)
25 de Març: Natàlia ( capítol 17), Anna ( capítol 18)
06 d’ Abril: Marta ( capítol 19), Soraya ( capítol 20)
13 d’ Abril: Xènia ( capítol 21), Júlia ( capítol 22)
27 d’ Abril: Mercè ( capítol 23), Núria ( capítol 24)
29 d’ Abril : Hèlia ( capítol 25), Alexandra ( capítol 26), Albert ( capítol 27)
3. Comentari Notícia.
Avui ha estat el torn de la Soraya i la Marta, elles han comentat la noticia titulada: “ El 9% de les famílies són monoparentals”.
Amb el pas dels anys ha augmentat el nombre de famílies monoparentals , una nova forma de família, i els casos són diferents o bé perquè s’han separat o per altre banda han decidit tenir fills solters.
Amb aquest tema han deixat una pregunta a l’aire per a que debatéssim entre nosaltres: Creiem que tenen suficient ajuda aquestes famílies?
En general tots creuen que no en tenen suficient, el que si que hi ha és un carnet que acredita a aquestes famílies com a monoparentals, encara que els demanen uns requisits.Però hom no es podem refiar d’aquestes ajudes que donen perquè no ho solucionaran tot, abans de tenir un fill s’ha de pensar bé si ens ho podem permetre, ser responsables i assumir les conseqüències.
Una altra pregunta que ha sortit és: Què en pensem de les adopcions d’una persona en solitari, és a dir, sense parella?
Amb aquesta pregunta la majoria creiem que si s’han de permetre i recolzar, però en el moment que decideixes tenir un fill has de ser conscient del que fas i sobretot mirar el bé pel nen.
I finalment una pregunta d’actualitat: Com es veu en l’àmbit escolar les adopcions per part de parelles homosexuals?
Actualment i amb el pas dels anys ha augmentat el nombre de parelles homosexuals que volen adoptar fills, cosa que abans era impensable. Però les escoles hauran d’adaptar-se amb els canvis i més endavant els serà un fet normal.
De cara als els pròxims comentaris de noticies cada parella haurà de fer punts de reflexió del que han llegit de manera que es provoqui un debat .
4. Lectura d’ un fragment de Carme Riera.
Finalment hem acabat la sessió de seminari amb una lectura de Carme Riera que tracta la importància de creure en les possibilitats del altres.
Amb aquest fragment hem recordat el que hem dit en altres sessions de seminari: hem de creure en els alumnes, confiar en ells i creure que poden fer tot el que es proposin.
A partir de l’article llegit, la Marta ha comentat que tot i que diem que els professors no tenim preferits sempre hi ha algun amb el que li tenim més afecte.
Com ella diu és inevitable no tenir preferits, encara que mai no ho hem de demostrar.
Als alumnes se’ls ha d’estimar però per això prèviament se’ls ha d’entendre, saber el per què de les seves reaccions. A vegades caldrà posar-nos en la seva pell.
Dijous 04 de Març 2010
Assistents: Beatriz Barreal, Mercè Benito, Alexandra Calero , Elisa Capellades, Xènia Casas, Júlia Ginita Castells, Natàlia Castillo, Núria Comajoan, Soraya Corpas, ,Anna Dalmau, Marta Delgado, Albert Saloni i la professora Carme Bohera.
Ordre del dia:
1. Setmana d’activitats extraordinàries .
2. Programació agenda.
2.1. Programar agenda.
2.2. Lectura Petit Princep.
3. Comentari Notícia.
4. Lectura d’un fragment de Carme Riera.
1. Setmana d’activitats extraordinària:
La Carme ens ha lliurat la programació on hi ha les diferents activitats que realitzarem durant aquella setmana:
El dilluns 15 de Març de 8.00 a 9.30 hi ha una conferència del professor Francesc Torralba de L’ART DE SER MESTRE a l’auditori de Blanquerna. És interessant que hi assistim, ja que després en parlarem a seminari i a l’assignatura de l’Anna Eva Jarabo. Si a algú li és impossible, sembla que es filmarà i la penjaran al blink.
El dimarts 16 de Març, l’activitat consisteix en acompanyar a un estudiant de tercer en el centre on està realitzant les pràctiques. Cada dues persones del seminari tenen assignada una persona de 3r i una escola.
El dimecres 17 de Març per grups visitarem un centre de 0 a 3 anys (encara per concretar on hem d’anar i horari).
El dijous 18 de Març per grups visitarem un centre de 3 a 6 anys (encara per concretar on hem d’anar i horari).
El divendres 19 de Març a les 17.30 a l’auditori de Blanquerna hi ha un espectacle, molt recomanable, de Rah-mon Roma: Supermercat dels joglars.
La setamana següent de realitzar les activitats, en comptes de fer una exposició oral, hem decidit explicar i compartir amb els companys la nostra experiència en l’escola de pràctiques que hem anat.
2. Programació agenda.
2.1 Programar agenda.
11 de Març: primera posada en comú d’un dels recursos del nostre barri
06 d’Abril : segona posada en comú d’un altre dels recursos del nostre barri.
08 d’ Abril: No hi ha seminari, es reuneixen les tutores. Ens donaran una feina per a fer.
09 de Març: Mercè ( capitol 11), Xènia ( capítol 12)
11 de Març: Albert ( capítol 14)
23 de Març: Elisa ( capítol 15), Bea ( capítol 16)
25 de Març: Natàlia ( capítol 17), Anna ( capítol 18)
06 d’ Abril: Marta ( capítol 19), Soraya ( capítol 20)
13 d’ Abril: Xènia ( capítol 21), Júlia ( capítol 22)
27 d’ Abril: Mercè ( capítol 23), Núria ( capítol 24)
29 d’ Abril : Hèlia ( capítol 25), Alexandra ( capítol 26), Albert ( capítol 27)
3. Comentari Notícia.
Avui ha estat el torn de la Soraya i la Marta, elles han comentat la noticia titulada: “ El 9% de les famílies són monoparentals”.
Amb el pas dels anys ha augmentat el nombre de famílies monoparentals , una nova forma de família, i els casos són diferents o bé perquè s’han separat o per altre banda han decidit tenir fills solters.
Amb aquest tema han deixat una pregunta a l’aire per a que debatéssim entre nosaltres: Creiem que tenen suficient ajuda aquestes famílies?
En general tots creuen que no en tenen suficient, el que si que hi ha és un carnet que acredita a aquestes famílies com a monoparentals, encara que els demanen uns requisits.Però hom no es podem refiar d’aquestes ajudes que donen perquè no ho solucionaran tot, abans de tenir un fill s’ha de pensar bé si ens ho podem permetre, ser responsables i assumir les conseqüències.
Una altra pregunta que ha sortit és: Què en pensem de les adopcions d’una persona en solitari, és a dir, sense parella?
Amb aquesta pregunta la majoria creiem que si s’han de permetre i recolzar, però en el moment que decideixes tenir un fill has de ser conscient del que fas i sobretot mirar el bé pel nen.
I finalment una pregunta d’actualitat: Com es veu en l’àmbit escolar les adopcions per part de parelles homosexuals?
Actualment i amb el pas dels anys ha augmentat el nombre de parelles homosexuals que volen adoptar fills, cosa que abans era impensable. Però les escoles hauran d’adaptar-se amb els canvis i més endavant els serà un fet normal.
De cara als els pròxims comentaris de noticies cada parella haurà de fer punts de reflexió del que han llegit de manera que es provoqui un debat .
4. Lectura d’ un fragment de Carme Riera.
Finalment hem acabat la sessió de seminari amb una lectura de Carme Riera que tracta la importància de creure en les possibilitats del altres.
Amb aquest fragment hem recordat el que hem dit en altres sessions de seminari: hem de creure en els alumnes, confiar en ells i creure que poden fer tot el que es proposin.
A partir de l’article llegit, la Marta ha comentat que tot i que diem que els professors no tenim preferits sempre hi ha algun amb el que li tenim més afecte.
Com ella diu és inevitable no tenir preferits, encara que mai no ho hem de demostrar.
Als alumnes se’ls ha d’estimar però per això prèviament se’ls ha d’entendre, saber el per què de les seves reaccions. A vegades caldrà posar-nos en la seva pell.
Acta seminari ( dijous 25 de febrer)
Acta de Seminari
Dijous 25 de Febrer
Assistents: Natalia Castillo, Anna Dalmau, Beatriz Barreal, Júlia Ginita Castells, Marta Delgado, Mercè Benito, Xènia Casas, Núria Comajoan, Hèlia Costa, Soraya Corpas, Alexandra Calero, Elisa Capellades i la professora Carme Bohera.
Ordre del dia:
1. Lectura del Petit Príncep
2. Informació referent a les Jornades d’Escola Rural
3. Carme Riera (comentari fotocòpies)
4. Comentari llibre “Va de mestres” i decàleg del bon mestre
~
1. Lectura del Petit Príncep
Llegeixen els capítols 9 i 10 del llibre l’Hèlia i la Soraya, respectivament. El primer parla de com el Petit Príncep s’acomiada de la seva rosa abans de marxar de viatge. La flor li demana que sigui feliç i li confessa que ha estat beneita per no haver-li fet saber abans que l’estimava.
El segon capítol enceta una sèrie de capítols en què el Petit Príncep visita diferents asteroides, satiritzant en cadascun una característica concreta dels adults. En aquest primer asteroide hi viu un rei sol, que representa el principi d’autoritat. Aquest rei ordena contínuament, i quan ordena coses que el Petit Príncep no vol o no pot fer, canvia l’ordre perquè aquesta coincideixi amb allò que el príncep vol fer... tan gran és la dèria que té per manar i perquè se li respecti l’autoritat.
A partir d’aquí, hem estat parlant sobre l’autoritat i sobre els límits: a casa, a l’escola, etc. També hem analitzat un document anomenat “Pautes per a posar límits”, que aquesta setmana s’ha repartit a l’escola bressol d’Abrera, a petició dels pares. Hem quedat que l’Elisa procuraria fer-lo arribar a tothom via mail, per tal de poder-lo anar treballant al llarg del quadrimestre.
2. Informació referent a les Jornades d’Escola Rural
La Carme ens ha comentat que els dies 15 i 16 d’Abril tindran lloc les XV Jornades d’Escola Rural. Aquests dies es reuneixen persones de fins a vuit universitats diferents a Prades per a tractar temes relacionats amb les escoles rurals. S’hi fan conferències, ponències i un acte nocturn organitzat per Blanquerna, entre d’altres.
Els que hi vulguin participar s’hi han d’inscriure, tot i que cal tenir en compte que els alumnes de cursos més alts hi tenen preferència.
3. Carme Riera (comentari fotocòpies)
Cadascú ha de llegir a casa seva les fotocòpies que ens ha passat la Carme sobre l’escriptora Carme Riera.
Acord: Pel 4-03 (dijous vinent) hem d’haver llegit les fotocòpies i haver buscat més informació sobre la seva biografia i la seva obra. També si d’algun dels seus llibres se n’ha fet una obra de teatre o una pel·lícula.
4. Comentari llibre “Va de mestres” i decàleg del bon mestre
A la majoria de la gent se li ha fet planer. Ara bé, per exemple a l’Hèlia se li ha fet una mica pesat perquè trobava que deia coses massa òbvies. En canvi, a la Núria li ha agradat molt perquè li ha semblat que els autors parlaven molt de tu a tu, i perquè els capítols eren curts i de temàtiques diverses.
A l’Anna, a la Xènia i jo ens ha semblat que el llibre potser s’hauria de llegir més endavant perquè parla de coses que encara veuen molt lluny.
Pel que fa al “Decàleg del bon mestre”, hem fet una pluja d’idees i el resultat final ha estat aquest:
UN BON MESTRE HAURIA DE...
- Fer saber als infants que confiem en la seva capacitat per a fer allò que es proposen.
- Exigir-los amb estimació, ja que es vol el millor per a ells.
- Ser creatiu, per aportar noves idees i activitats.
- També ha de ser innovador, reciclant-se al llarg de la seva carrera professional per poder adaptar-se a les circumstàncies i poder improvisar.
- Ser actiu, sense tenir por d’arremangar-se quan cal i viure les aules des de dins.
- Saber separar els seus problemes personals de la seva feina diària.
- Vetllar pel progrés personal de cada infant, tenint en compte les individualitats.
- Mantenir un to suau i calmat per parlar amb els nens, transmetent-los tranquil·litat i calma.
- També ha de ser pacient.
- Ser més intuïtiu i menys teòric davant d’algunes situacions.
- Conèixer l’entorn del nen i ser curiós amb el seu context familiar o social.
- Acceptar que pot cometre errors i no frustar-se. Ha de conèixer les seves limitacions per a veure per on pot millorar.
Acta del seminari ( 23 de febrer)
Acta del seminari
dimarts 23 febrer 2010
Assistents
Mercè Benito, Bea Barreal, Alexandra Calero, Elisa Capelledes, Júlia Castells, Núria Comajoan, Soraya Corpas, Hèlia Costa, Anna Dalmau, Marta Delgado
La Carme comenta que des de Blanquerna no poden aconseguir entrades per Expodidàctica (macro exposició de material infantil i nous recursos), ja que és una exposició adreçada als professionals, no als estudiants. La Marta comenta que a la pàgina www.xtec.cat es pot sol·licitar un passi per anar a veure-la.
Punts que tractarem avui:
Lectura del Petit Príncep
Agenda
Resolució de conflictes, debat i lliurament de les nostres reflexions
Lectura del Petit Príncep
La Bea i l’Anna han llegit el Petit Príncep el capítols 7 i 8. La Carme ha aconsellat que quan llegim en veu alta cal mantenir una postura vertical, ja que d’aquesta manera se sent millor la veu es senti millor i llegir d’una manera pausada sense presa.
2. Posem l’agenda al dia:
2 de març: no hi ha seminari perquè es reuneixen les tutores. Treballa a fer durant aquesta estona: buscar informació sobre l’escriptora Carme Riera: biografia, obres. Haurem d’escollir i llegir un llibre escrit per ella. El comentarem a classe el 6 d’abril.
4 de març:
- Dir quin llibre hem triat de la Carme Riera
- Portar la informació que hem trobat sobre Els Recursos sobre el nostre barri, que englobi les entitats i allò que fan. Pot ser d’un centre cívic, una biblioteca, centre cultural... hem d’escollir-ne un. Lliurar-ho a la Carme.
- Darrer dia per comunicar al seminari quina noticia del dossier de premsa hem triat per a fer una explicació oral i un debat a l’aula més endavant.
8 d’abril: segona posada en comú d’un altre recurs del nostre barri. Lliurament de la nostra recerca.
6 d’abril: explicació del llibre que hem escollit de la Carme Riera. Cada persona explica el seu, contrastem opinions en el cas que algun llibre hagi estat llegit per més d’una persona
27 d’abril: lliurament del dossier de premsa.
Setmana d’activitats extraordinàries: del 15 al 19 de març.
Aquesta setmana les activitats seran hores diverses, no hi haurà classes a la universitat. La Carme ens enviarà el programa.
Grups per a treballar una notícia del dossier i dates de posta en comú al seminari:
4 de març : Soraya i Marta ( una noticia entre les dues)
9 de març : Julia i Mercé (una noticia entre les dues)
11 de març : Elisa, Albert (cadascú comenta una noticia )
23 de març : Bea, Anna i Natàlia (una noticia les tres)
25 de març : Núria i Alexandra ( una noticia entre les dues )
8 d’abril : Hèlia i Xènia ( una noticia entre les dues )
3. Reflexions entorn els conflictes a les aules i recursos per a la seva resolució
Anna:
Explica que a la seva classe no hi havia gaires conflictes, era una classe molt tranquil·la. Quan hi havia alguna situació conflictiva ho solucionaven entre els alumnes, parlant entre ells. En el cas que no aconseguissin una solució el professor feia de mediador. El càstig acostumava a ser quedar-se sense pati, quan el problema era greu, es parlava amb l’equip directiu.
Albert:
Els alumnes parlaven entre ells, si no aconseguien una solució el professor parlava amb ells i si trobava que era greu els castigava fent una còpia.
Hèlia:
La mestra escolta la part de cada alumne en una baralla per tal que intentin arribar a un acord. Els càstigs més lleus eren les còpies, en els casos més greus es feiea una carta als pars (a primària). A l’E.S.O hi havia amonestacions, aules de castigats, els tutors feien una reflexió amb els alumnes.
Marta:
Ha explicat anècdotes de casa seva, com la castigaven per les baralles que tenia amb la seva germana, la deixaven sense sopar, sense les excursions...
Mercè:
Els seus professors agafaven als implicats a la baralla, volien que cada un donés la seva versió i fes una reflexió, si no arribaven a cap conclusió es quedaven sense pati.
A casa mai la castigaven ja que era la petita i tots els càstigs anaven cap el seu germà.
Elisa:
Ha dividit la seva explicació en tres parts:
- Entre alumnes: els nens resolien els seus conflictes sols, les nenes en grup ,així eren majoria i poden aconseguir millor allò que volien amb el suport de les seves companyes. Resolien els conflictes dialogant.
Alguns d’ells (nois) quedaven fora de l’escola per barallar-se a cops.
- Alumnes/professors: Per via diàleg, com que algunes vegades els càstigs no eren efectius van decidir amb els alumnes més conflictius crear “comissió de convivència”. Aquesta comissió decidia algunes vegades enviar als implicats a treballar a algunes empreses durant les hores de classe per tal de que coneguessin alguna feina.
- A casa: Gairebé sempre utilitzaven el mètode de càstig de cara la paret.
Soraya:
A les aules els càstigs eren els de sempre: de cara a la paret o fent còpies.
A la E.S.O feien “partes” d’expulsions i es quedaven sense excursions.
Júlia:
Explica que a l’institut van dur a terme la mediació com una via alternativa per a la resolució dels conflictes. D’aquesta manera, les parts implicades, amb l’ajut dels mediadors i les mediadores, busquen vies de solució dels problemes. Diu que van fer cursets oberts a tothom i que els va servir per a solucionar els problemes pacíficament, aprendre a escoltar, pensar positivament i a actuar pel benestar comú.
Parlem de l’efectivitat dels càstigs, de la figura del mediador. Decidim que és un tema interessant que en podem seguir parlant un altre dia.
dimarts 23 febrer 2010
Assistents
Mercè Benito, Bea Barreal, Alexandra Calero, Elisa Capelledes, Júlia Castells, Núria Comajoan, Soraya Corpas, Hèlia Costa, Anna Dalmau, Marta Delgado
La Carme comenta que des de Blanquerna no poden aconseguir entrades per Expodidàctica (macro exposició de material infantil i nous recursos), ja que és una exposició adreçada als professionals, no als estudiants. La Marta comenta que a la pàgina www.xtec.cat es pot sol·licitar un passi per anar a veure-la.
Punts que tractarem avui:
Lectura del Petit Príncep
Agenda
Resolució de conflictes, debat i lliurament de les nostres reflexions
Lectura del Petit Príncep
La Bea i l’Anna han llegit el Petit Príncep el capítols 7 i 8. La Carme ha aconsellat que quan llegim en veu alta cal mantenir una postura vertical, ja que d’aquesta manera se sent millor la veu es senti millor i llegir d’una manera pausada sense presa.
2. Posem l’agenda al dia:
2 de març: no hi ha seminari perquè es reuneixen les tutores. Treballa a fer durant aquesta estona: buscar informació sobre l’escriptora Carme Riera: biografia, obres. Haurem d’escollir i llegir un llibre escrit per ella. El comentarem a classe el 6 d’abril.
4 de març:
- Dir quin llibre hem triat de la Carme Riera
- Portar la informació que hem trobat sobre Els Recursos sobre el nostre barri, que englobi les entitats i allò que fan. Pot ser d’un centre cívic, una biblioteca, centre cultural... hem d’escollir-ne un. Lliurar-ho a la Carme.
- Darrer dia per comunicar al seminari quina noticia del dossier de premsa hem triat per a fer una explicació oral i un debat a l’aula més endavant.
8 d’abril: segona posada en comú d’un altre recurs del nostre barri. Lliurament de la nostra recerca.
6 d’abril: explicació del llibre que hem escollit de la Carme Riera. Cada persona explica el seu, contrastem opinions en el cas que algun llibre hagi estat llegit per més d’una persona
27 d’abril: lliurament del dossier de premsa.
Setmana d’activitats extraordinàries: del 15 al 19 de març.
Aquesta setmana les activitats seran hores diverses, no hi haurà classes a la universitat. La Carme ens enviarà el programa.
Grups per a treballar una notícia del dossier i dates de posta en comú al seminari:
4 de març : Soraya i Marta ( una noticia entre les dues)
9 de març : Julia i Mercé (una noticia entre les dues)
11 de març : Elisa, Albert (cadascú comenta una noticia )
23 de març : Bea, Anna i Natàlia (una noticia les tres)
25 de març : Núria i Alexandra ( una noticia entre les dues )
8 d’abril : Hèlia i Xènia ( una noticia entre les dues )
3. Reflexions entorn els conflictes a les aules i recursos per a la seva resolució
Anna:
Explica que a la seva classe no hi havia gaires conflictes, era una classe molt tranquil·la. Quan hi havia alguna situació conflictiva ho solucionaven entre els alumnes, parlant entre ells. En el cas que no aconseguissin una solució el professor feia de mediador. El càstig acostumava a ser quedar-se sense pati, quan el problema era greu, es parlava amb l’equip directiu.
Albert:
Els alumnes parlaven entre ells, si no aconseguien una solució el professor parlava amb ells i si trobava que era greu els castigava fent una còpia.
Hèlia:
La mestra escolta la part de cada alumne en una baralla per tal que intentin arribar a un acord. Els càstigs més lleus eren les còpies, en els casos més greus es feiea una carta als pars (a primària). A l’E.S.O hi havia amonestacions, aules de castigats, els tutors feien una reflexió amb els alumnes.
Marta:
Ha explicat anècdotes de casa seva, com la castigaven per les baralles que tenia amb la seva germana, la deixaven sense sopar, sense les excursions...
Mercè:
Els seus professors agafaven als implicats a la baralla, volien que cada un donés la seva versió i fes una reflexió, si no arribaven a cap conclusió es quedaven sense pati.
A casa mai la castigaven ja que era la petita i tots els càstigs anaven cap el seu germà.
Elisa:
Ha dividit la seva explicació en tres parts:
- Entre alumnes: els nens resolien els seus conflictes sols, les nenes en grup ,així eren majoria i poden aconseguir millor allò que volien amb el suport de les seves companyes. Resolien els conflictes dialogant.
Alguns d’ells (nois) quedaven fora de l’escola per barallar-se a cops.
- Alumnes/professors: Per via diàleg, com que algunes vegades els càstigs no eren efectius van decidir amb els alumnes més conflictius crear “comissió de convivència”. Aquesta comissió decidia algunes vegades enviar als implicats a treballar a algunes empreses durant les hores de classe per tal de que coneguessin alguna feina.
- A casa: Gairebé sempre utilitzaven el mètode de càstig de cara la paret.
Soraya:
A les aules els càstigs eren els de sempre: de cara a la paret o fent còpies.
A la E.S.O feien “partes” d’expulsions i es quedaven sense excursions.
Júlia:
Explica que a l’institut van dur a terme la mediació com una via alternativa per a la resolució dels conflictes. D’aquesta manera, les parts implicades, amb l’ajut dels mediadors i les mediadores, busquen vies de solució dels problemes. Diu que van fer cursets oberts a tothom i que els va servir per a solucionar els problemes pacíficament, aprendre a escoltar, pensar positivament i a actuar pel benestar comú.
Parlem de l’efectivitat dels càstigs, de la figura del mediador. Decidim que és un tema interessant que en podem seguir parlant un altre dia.
Acta del Seminari ( 18 de febrer)
Acta del Seminari
dijous 18 de Febrer
Assistents: Natalia Castillo, Anna Dalmau, Beatriz Barreal, Júlia Ginita Castells, Elisa Capellades, Marta Delgado, Mercè Benito, Xènia Casas, Núria Comajoan, Hèlia Costa, Albert Saloni i la professora Carme Bohera Abril.
Ordre del dia :
1. Lectura del Petit Príncep
Al començament del seminari hem llegit dos capítols, el cinquè i el sisè.
La Natalia, ha llegit el cinquè. En aquest capítol, el Petit Princep, ens parla del planeta on viu i de les males herbes, els baobabs.
La Júlia, ha llegit l’altre capítol . En aquest, el Petit Princep, ens explica que des de l’asteroide B612, es poden veure les postes de sol.
Després de la lectura, hem fet una reflexió sobre com s’hauria de fer una correcta lectura en veu alta, sobretot si va dirigida a nens:
- el primer que s’ha de tenir en compte no llegir de pressa, ja que no gaudim ni deixem gaudir als altres.
- en qualsevol lectura que es faci en veu alta s’ha d’aconseguir una bona entonació.
- Les lectures, per que surtin bé del tot, s’han de preparar; quan més preparem una lectura més ens la farem nostra
2. Comentem la pel·lícula. “Hoy empieza todo”
Aquesta és una pel·lícula de denuncia. Quan es va fer, a França l’any 1999, va ser molt impactant per als espectadors d’aquí, ja que encara no vivíem aquest context social que es viu a l’escola bressol de la pel·lícula. “ Hoy empieza todo” és un tipus de documental que reflecteix, en part, una societat que viu la immigració i que pateix una greu crisi econòmica.
El context social que viu aquesta escola bressol és el principal problema. Al llarg del film, en diferents moments, podem veure la importància de l’autoestima.
Referent a la pregunta número 12: Que suggereix el títol? Quin altre títol donaries a la pel·lícula?
Podem interpretar el títol de dues maneres:
La primera, el títol ens fa veure que cada dia ( en el context social de la pel·lícula) és com si comencéssim de 0. Ens hauríem de centrar en: Quins nens tinc avui a classe i que és el que han d’aprendre avui.
Una altra manera d’interpretar el títol, podria ser que som com una tabula rasa. Per les circumstàncies(la pressió) ell es planteja deixar de ser mestre, però finalment, decideix començar de nou.
Pel que fa a la segona pregunta, la Marta ha proposat : Els tombs de la vida. Ha escollit aquest títol ja que la vida t’ensenya moltes coses. Sobretot, la gent que ha patit en el passat, és la gent que més ha aprés.
La Carme ens ho ha exemplificat amb l’exemple del Miquel: Un nen que va patir un tumor cerebral que el va deixar en cadira de rodes i amb moltes dificultats per a realitzar les activitats bàsiques com són: parlar, menjar... Malgrat les dificultats, ell havia aprés a viure d’aquella manera i havia sabut desenvolupar-se. Un dia en Miquel va anar a visitar als seus companys i un dels nens li va dir a la mestra: El Miquel és més savi que nosaltres.
En la pel·lícula podem veure el maltractament d’un nen. Davant d’un cas així, els especialistes, són els que han de fer un diagnòstic, no nosaltres(com a mestres). Aquests casos, són casos difícils que no sabem com tractar-los a les escoles.
També podem veure, el paper que fa l’inspector de l’escola. Ell va a l’escola, omple els papers, observa la classe i “critica” la feina del director. Referent al director, podem veure que en aquella llar d’infants, el despatx del director, és dins l’aula. Actualment, moltes llars d’infants, tenen el despatx del director en una sala o habitació apart.
Un altre tema de debat que ha sorgit ha estat la diversitat a les escoles. Actualment, en determinades escoles públiques d’alguns barris com el barri del Raval, Trinitat, la Mina...tenen un 99% o un 100% d’immigració a les aules. Per altra banda, hi ha escoles que no accepten a ningú que estigui per sota del nivell que demanen. Com és l’escola Aula.
El nostre repte és l’escolarització de tothom.
“No me gustan las puertas” és una frase que diu el director de l’escola en la pel·lícula. Amb aquesta frase, ell es refereix a que no li agrada que la gent li tanqui les portes, quan ell vol ajudar. Ja que tots formem part d’un col·lectiu i ens hem d’ajudar els uns als altres.
L’últim tema referent a la pel·lícula ha sigut les reunions de mestres. En les reunions o claustres es fan actes per saber els acords que s’han pres al llarg de la sessió. Així, quan s’apropa carnaval i hem de decidir el que volem fer, podem llegir la memòria del Claustre de l’any passat i tenir una orientació.
3. Comentem l’article: “ La guarderia no puede criar saludablemente a un bebé” de AMELA VÍCTOR-M. La Vanguardia, 23 novembre 2009
L’ article, està extret de la secció la contra. Aquesta secció té articles de temes variats i de casos curiosos.
Segons l’article, les llars d’infants no són adequades per a nadons ja que són un gran focus de virus per aquests. Els nadons necessiten uns estímuls que les llars d’infants no els poden donar. Aquests estímuls els haurien de donar els seus pares, en els primers mesos de vida. Amb la qual cosa, si el nen a partir del 4 mesos està a la llar, aquests estímuls no els rebrà.
Una solució a aquest problema podria ser que l’estat es plantegés concedir reduir la jornada de la mare. A alguns països nòrdics les mares tenen 16 mesos de baixa, per poder dedicar-li als seus fills. Posteriorment, tenen uns horaris compaginables amb l’horari lectiu del nen. Amb la qual cosa poden ajudar al nen en tot el procés d’escolarització. Per altra banda, a l’estat espanyol, la baixa per maternitat és de 4 mesos i posteriorment, han de tornar a l’horari habitual ( jornada de 8 hores) .
Arrel de l’article, la Marta va fer una crítica on deia que a les llars d’infants, es pot donar una atenció personalitzada a cada nen, els nens s’immunitzen contra possibles malalties i reben gran quantitat d’estímuls gràcies activitats com la de la panera dels tresors.
L’últim tema que va sortir, van ser les convivències per un nen de P1, P2... Va haver gent, que no estava d’acord. Aquesta gent, defensava que els nens no eren suficientment autònoms com per poder estar una nit fora de casa. Per altra banda hi havia gent que sí que estava d’acord i defensaven que era una experiència nova i enriquidora pel nen. Que en un futur no oblidaria.
4. Acords de l’acta:
- Resum i comentari de l’article “ la guarderia no puede criar saludablemente a un bebé”. Es lliurarà en mà a la Carme el dia 23 de febrer.
- Resolució dels conflictes a l’escola. Es lliurarà en mà a la Carme el dia 23 de febrer.
- Lliurament del treball: Va de mestres. Dia 25 de febrer.
- Dimarts 2 de març no hi haurà seminari perquè les tutores es reuneixen. Tindrem una feina per a fer, es pot fer a casa.
dijous 18 de Febrer
Assistents: Natalia Castillo, Anna Dalmau, Beatriz Barreal, Júlia Ginita Castells, Elisa Capellades, Marta Delgado, Mercè Benito, Xènia Casas, Núria Comajoan, Hèlia Costa, Albert Saloni i la professora Carme Bohera Abril.
Ordre del dia :
1. Lectura del Petit Príncep
Al començament del seminari hem llegit dos capítols, el cinquè i el sisè.
La Natalia, ha llegit el cinquè. En aquest capítol, el Petit Princep, ens parla del planeta on viu i de les males herbes, els baobabs.
La Júlia, ha llegit l’altre capítol . En aquest, el Petit Princep, ens explica que des de l’asteroide B612, es poden veure les postes de sol.
Després de la lectura, hem fet una reflexió sobre com s’hauria de fer una correcta lectura en veu alta, sobretot si va dirigida a nens:
- el primer que s’ha de tenir en compte no llegir de pressa, ja que no gaudim ni deixem gaudir als altres.
- en qualsevol lectura que es faci en veu alta s’ha d’aconseguir una bona entonació.
- Les lectures, per que surtin bé del tot, s’han de preparar; quan més preparem una lectura més ens la farem nostra
2. Comentem la pel·lícula. “Hoy empieza todo”
Aquesta és una pel·lícula de denuncia. Quan es va fer, a França l’any 1999, va ser molt impactant per als espectadors d’aquí, ja que encara no vivíem aquest context social que es viu a l’escola bressol de la pel·lícula. “ Hoy empieza todo” és un tipus de documental que reflecteix, en part, una societat que viu la immigració i que pateix una greu crisi econòmica.
El context social que viu aquesta escola bressol és el principal problema. Al llarg del film, en diferents moments, podem veure la importància de l’autoestima.
Referent a la pregunta número 12: Que suggereix el títol? Quin altre títol donaries a la pel·lícula?
Podem interpretar el títol de dues maneres:
La primera, el títol ens fa veure que cada dia ( en el context social de la pel·lícula) és com si comencéssim de 0. Ens hauríem de centrar en: Quins nens tinc avui a classe i que és el que han d’aprendre avui.
Una altra manera d’interpretar el títol, podria ser que som com una tabula rasa. Per les circumstàncies(la pressió) ell es planteja deixar de ser mestre, però finalment, decideix començar de nou.
Pel que fa a la segona pregunta, la Marta ha proposat : Els tombs de la vida. Ha escollit aquest títol ja que la vida t’ensenya moltes coses. Sobretot, la gent que ha patit en el passat, és la gent que més ha aprés.
La Carme ens ho ha exemplificat amb l’exemple del Miquel: Un nen que va patir un tumor cerebral que el va deixar en cadira de rodes i amb moltes dificultats per a realitzar les activitats bàsiques com són: parlar, menjar... Malgrat les dificultats, ell havia aprés a viure d’aquella manera i havia sabut desenvolupar-se. Un dia en Miquel va anar a visitar als seus companys i un dels nens li va dir a la mestra: El Miquel és més savi que nosaltres.
En la pel·lícula podem veure el maltractament d’un nen. Davant d’un cas així, els especialistes, són els que han de fer un diagnòstic, no nosaltres(com a mestres). Aquests casos, són casos difícils que no sabem com tractar-los a les escoles.
També podem veure, el paper que fa l’inspector de l’escola. Ell va a l’escola, omple els papers, observa la classe i “critica” la feina del director. Referent al director, podem veure que en aquella llar d’infants, el despatx del director, és dins l’aula. Actualment, moltes llars d’infants, tenen el despatx del director en una sala o habitació apart.
Un altre tema de debat que ha sorgit ha estat la diversitat a les escoles. Actualment, en determinades escoles públiques d’alguns barris com el barri del Raval, Trinitat, la Mina...tenen un 99% o un 100% d’immigració a les aules. Per altra banda, hi ha escoles que no accepten a ningú que estigui per sota del nivell que demanen. Com és l’escola Aula.
El nostre repte és l’escolarització de tothom.
“No me gustan las puertas” és una frase que diu el director de l’escola en la pel·lícula. Amb aquesta frase, ell es refereix a que no li agrada que la gent li tanqui les portes, quan ell vol ajudar. Ja que tots formem part d’un col·lectiu i ens hem d’ajudar els uns als altres.
L’últim tema referent a la pel·lícula ha sigut les reunions de mestres. En les reunions o claustres es fan actes per saber els acords que s’han pres al llarg de la sessió. Així, quan s’apropa carnaval i hem de decidir el que volem fer, podem llegir la memòria del Claustre de l’any passat i tenir una orientació.
3. Comentem l’article: “ La guarderia no puede criar saludablemente a un bebé” de AMELA VÍCTOR-M. La Vanguardia, 23 novembre 2009
L’ article, està extret de la secció la contra. Aquesta secció té articles de temes variats i de casos curiosos.
Segons l’article, les llars d’infants no són adequades per a nadons ja que són un gran focus de virus per aquests. Els nadons necessiten uns estímuls que les llars d’infants no els poden donar. Aquests estímuls els haurien de donar els seus pares, en els primers mesos de vida. Amb la qual cosa, si el nen a partir del 4 mesos està a la llar, aquests estímuls no els rebrà.
Una solució a aquest problema podria ser que l’estat es plantegés concedir reduir la jornada de la mare. A alguns països nòrdics les mares tenen 16 mesos de baixa, per poder dedicar-li als seus fills. Posteriorment, tenen uns horaris compaginables amb l’horari lectiu del nen. Amb la qual cosa poden ajudar al nen en tot el procés d’escolarització. Per altra banda, a l’estat espanyol, la baixa per maternitat és de 4 mesos i posteriorment, han de tornar a l’horari habitual ( jornada de 8 hores) .
Arrel de l’article, la Marta va fer una crítica on deia que a les llars d’infants, es pot donar una atenció personalitzada a cada nen, els nens s’immunitzen contra possibles malalties i reben gran quantitat d’estímuls gràcies activitats com la de la panera dels tresors.
L’últim tema que va sortir, van ser les convivències per un nen de P1, P2... Va haver gent, que no estava d’acord. Aquesta gent, defensava que els nens no eren suficientment autònoms com per poder estar una nit fora de casa. Per altra banda hi havia gent que sí que estava d’acord i defensaven que era una experiència nova i enriquidora pel nen. Que en un futur no oblidaria.
4. Acords de l’acta:
- Resum i comentari de l’article “ la guarderia no puede criar saludablemente a un bebé”. Es lliurarà en mà a la Carme el dia 23 de febrer.
- Resolució dels conflictes a l’escola. Es lliurarà en mà a la Carme el dia 23 de febrer.
- Lliurament del treball: Va de mestres. Dia 25 de febrer.
- Dimarts 2 de març no hi haurà seminari perquè les tutores es reuneixen. Tindrem una feina per a fer, es pot fer a casa.
Acta seminari ( dijous 4 de febrer)
Acta del Seminari
dijous 4 de Febrer
Assistents: Natalia Castillo, Anna Dalmau, Beatriz Barreal, Júlia Ginita Castells, Elisa Capellades, Marta Delgado, Soraya Corpas, Mercè Benito, Xènia Casas, Núria Comajoan, Hèlia Costa i la professora Carme Bohera Abril.
Ordre del dia :
1. Lectura del Petit Príncep
Al començament del seminari hem llegit dos capítols (el tercer i el quart) d’aquest llibre.
La Núria ha llegit el capítol 3r. En aquest capítol el Petit Príncep parla amb l’aviador i, durant la conversa, aquest comença a entendre d’on ve el seu amic i a imaginar-se una mica com era el seu petit planeta
L’altre capítol l’ha llegit la Marta. L’aviador va conjetures sobre quin deu ser el seu planeta i arriba a la conclusió que és l’asteroide B619.
D’aquests capítols va extreure la conclusió que els nens es poden sentir incòmodes amb algunes preguntes formulades pels adults. I no només això, sinó que el raonament d’un nen és molt més planer que el de l’adult: el nen parla i diu el que pensa, però no dóna explicacions. L’aviador pensa que mai podrà explicar aquesta trobada amb els seus col·legues: no el creurien.
2. Com fer un treball
Es van dir totes les pautes que haviem de seguir alhora d’elaborar un treball.
El treball universitari (informe, síntesi, estudi, memòria, comentari o pauta) ha de ser un treball seriós, científic i acurat, tant en el contingut com en la presentació.
Un treball exigeix reflexió, documentació, planificació, mètode i originalitat. Per tant, no és mai una còpia ni un “collage” de textos ja escrits.
3. Notícies
Es va repartir un dossier amb diverses notícies, de les quals després n’haurem de fer un treball, també en parlarem a fons en el seminari.
Haurem de clasificar les notícies per temàtiques…
*Acord: entregar aquest dossier de noticíes el dia 25 de març.
4. Autobiografía
Vam continuar amb l’autobiografia i aquest cop haviem de parlar de un professor que ens hagués marcat durant la nostra etapa acadèmica.
*Acord: el dia 18 de Febrer hem de portar per escrit com es resolien els conflictes en la nostra escola.
Fem una ronda per parlar d’algun mestre o mestra o professor que d’alguna manera ens hagi marcat
- Marta Delgado: va ser la primera a explicar: a ella la va marcar un professor de nom Pedro i recordava que quan es va posar malalt el van anar a veure al hospital.
- Bea Barreal: jo, vaig explicar com era el meu professor de matemàtiques, però vaig rectificar i vaig parlar de la meva professora de Llengua Castellana.
- Núria: Va recordar la seva professora de Literatura, gràcies a ella va fer que la literatura li agradés molt.
- Elisa Capellades: va recordar la seva mestra de 2n de Primària, era molt dolça i carinyosa i feia les classes molt originals, desprès això ho va contrarestar amb la manera de ser dels seus professora en la carrera d’enginyeria que fins i tot, es rifaven a quanta gent suspenien.
- Júlia Ginita: Va recordar el seu professor de 1er i 2n de Batxillerat que va anar canviant amb el pas del temps per problemes personals, però que tenia una relació molt propera als seus alumnes.
- Mercè: Va recordar la seva professora de Biologia,la qual va fer que odiés la biologia i que li agradés la química.
- Xènia : Va recordar el seu professor de llatí,el qual a primer de batxillerat es feia respectar molt però quan va repetir la va ajudar molt a millorar.
- Soraya Corpas: Va destacar un professor de Primària. Va recordar que quan els feia llegir, fins que no ho feien bé ho anaven repetint; però així va fer que la lectura millorés molt en cada alumne.
- Natàlia Castillo: va recordar un professor de matemàtiques de 3er i 4t d’Eso. La seva forma d’ensenyar les matemàtiques va fer que agradés aquesta assignatura als seus alumnes.
- Anna Dalmau: va destecar la professora de 2n i 3 d’Eso, que feia les classes de forma entretinguda.
- Jo: Vaig destacar un professor de 3er de Primària, el qual era com si ridiculitzés els seus alumnes i això em va marcar molt.
5. Conclusions de l’Autobiografia
Quan cadascú ja havíem parlat del nostre professor més recordat per la manera que sigui, vam arribar a la conclusió que un professor per fer les seves classes millors i més entretingudes han de ser creatius, però abans de tot han de ser “persones”. També que han de saber inculcar respecte però sense por, i que han de saber deixar clar el límit entre un professor i els nens .
I, veient les nostres explicacions, ens han quedat com a record els professors que eren abans de tot “persones”, i que hem valorat tot l’esforç que feien per fer les seves classes millors.
dijous 4 de Febrer
Assistents: Natalia Castillo, Anna Dalmau, Beatriz Barreal, Júlia Ginita Castells, Elisa Capellades, Marta Delgado, Soraya Corpas, Mercè Benito, Xènia Casas, Núria Comajoan, Hèlia Costa i la professora Carme Bohera Abril.
Ordre del dia :
1. Lectura del Petit Príncep
Al començament del seminari hem llegit dos capítols (el tercer i el quart) d’aquest llibre.
La Núria ha llegit el capítol 3r. En aquest capítol el Petit Príncep parla amb l’aviador i, durant la conversa, aquest comença a entendre d’on ve el seu amic i a imaginar-se una mica com era el seu petit planeta
L’altre capítol l’ha llegit la Marta. L’aviador va conjetures sobre quin deu ser el seu planeta i arriba a la conclusió que és l’asteroide B619.
D’aquests capítols va extreure la conclusió que els nens es poden sentir incòmodes amb algunes preguntes formulades pels adults. I no només això, sinó que el raonament d’un nen és molt més planer que el de l’adult: el nen parla i diu el que pensa, però no dóna explicacions. L’aviador pensa que mai podrà explicar aquesta trobada amb els seus col·legues: no el creurien.
2. Com fer un treball
Es van dir totes les pautes que haviem de seguir alhora d’elaborar un treball.
El treball universitari (informe, síntesi, estudi, memòria, comentari o pauta) ha de ser un treball seriós, científic i acurat, tant en el contingut com en la presentació.
Un treball exigeix reflexió, documentació, planificació, mètode i originalitat. Per tant, no és mai una còpia ni un “collage” de textos ja escrits.
3. Notícies
Es va repartir un dossier amb diverses notícies, de les quals després n’haurem de fer un treball, també en parlarem a fons en el seminari.
Haurem de clasificar les notícies per temàtiques…
*Acord: entregar aquest dossier de noticíes el dia 25 de març.
4. Autobiografía
Vam continuar amb l’autobiografia i aquest cop haviem de parlar de un professor que ens hagués marcat durant la nostra etapa acadèmica.
*Acord: el dia 18 de Febrer hem de portar per escrit com es resolien els conflictes en la nostra escola.
Fem una ronda per parlar d’algun mestre o mestra o professor que d’alguna manera ens hagi marcat
- Marta Delgado: va ser la primera a explicar: a ella la va marcar un professor de nom Pedro i recordava que quan es va posar malalt el van anar a veure al hospital.
- Bea Barreal: jo, vaig explicar com era el meu professor de matemàtiques, però vaig rectificar i vaig parlar de la meva professora de Llengua Castellana.
- Núria: Va recordar la seva professora de Literatura, gràcies a ella va fer que la literatura li agradés molt.
- Elisa Capellades: va recordar la seva mestra de 2n de Primària, era molt dolça i carinyosa i feia les classes molt originals, desprès això ho va contrarestar amb la manera de ser dels seus professora en la carrera d’enginyeria que fins i tot, es rifaven a quanta gent suspenien.
- Júlia Ginita: Va recordar el seu professor de 1er i 2n de Batxillerat que va anar canviant amb el pas del temps per problemes personals, però que tenia una relació molt propera als seus alumnes.
- Mercè: Va recordar la seva professora de Biologia,la qual va fer que odiés la biologia i que li agradés la química.
- Xènia : Va recordar el seu professor de llatí,el qual a primer de batxillerat es feia respectar molt però quan va repetir la va ajudar molt a millorar.
- Soraya Corpas: Va destacar un professor de Primària. Va recordar que quan els feia llegir, fins que no ho feien bé ho anaven repetint; però així va fer que la lectura millorés molt en cada alumne.
- Natàlia Castillo: va recordar un professor de matemàtiques de 3er i 4t d’Eso. La seva forma d’ensenyar les matemàtiques va fer que agradés aquesta assignatura als seus alumnes.
- Anna Dalmau: va destecar la professora de 2n i 3 d’Eso, que feia les classes de forma entretinguda.
- Jo: Vaig destacar un professor de 3er de Primària, el qual era com si ridiculitzés els seus alumnes i això em va marcar molt.
5. Conclusions de l’Autobiografia
Quan cadascú ja havíem parlat del nostre professor més recordat per la manera que sigui, vam arribar a la conclusió que un professor per fer les seves classes millors i més entretingudes han de ser creatius, però abans de tot han de ser “persones”. També que han de saber inculcar respecte però sense por, i que han de saber deixar clar el límit entre un professor i els nens .
I, veient les nostres explicacions, ens han quedat com a record els professors que eren abans de tot “persones”, i que hem valorat tot l’esforç que feien per fer les seves classes millors.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
