Acta seminari ( 23 març)

Acta del seminari
Dimarts 23 març 2010

Assistents: Núria Comajoan, Hèlia Costa, Júlia Ginita Castells, Soraya Corpas, Marta Delgado, Mercè Benito, Bea Barreal, Anna Dalamau i Natàlia Castillo.

Al començament de la classe, la Carme ens va entregar els treballs corregits del llibre, Va de mestres. Ens va comentar diferents aspectes com les fonts de documentació, el context i el vocabulari utilitzat.
El dia 6 d’abril hem de portar llegit el llibre de la Carme Riera i portar un breu comentari o alguna cosa a ressaltar sobre un capítol, un paràgraf o una frase.
El proper dijous hem de portar un comentari de les tres escoles on hem estat aquesta setmana, explicant com ens hem sentit, què ens ha agradat i que no.
El 13 d’abril, a l’hora de seminari vindrà a fer-nos una xerrada-explicació de contes Ricad Bonmatí.
Portar a classe fotografies (qui les tingui) de les escoles visitades la setmana passada.

Punts que tractarem avui:
Lectura del Petit Príncep.
Explicació de les sortides de la Setmana Extraordinàries.
Hora de notícia.

1.Lectura del Petit Príncep
Dimarts començàvem la segona ronda de lectura i era l’hora de la Beatriz i de l’Elisa. L’Elisa va llegir el capítol 15 i la Beatriz el capítol 16.

2. Setmana d’activitats extraordinàries.
No va haver-hi molts problemes d’organització, excepte la Marta que no va avisar que no podia anar a l’escola i jo que vaig anar a l’escola i l’alumna de tercer no hi era.

Mercè: Va marxar d’excursió amb els nens al museu de Gavà. Deia que l’escola era molt particular perquè estava en un barri conflictiu ple d’àrabs i de gitanos. A la classe hi havia molts nivells, nens que els costava molt i d’altres que no. Segons la Mercè el model que feien servir era el mètode naturalista.
La conclusió que va treure d’aquesta visita va ser que amb el poc temps que va estar en aquella escola va aprendre moltes coses, fins i tot li agradaria fer-hi les pràctiques.

Elisa i Júlia: Totes dues van anar a la mateixa escola, al seu poble, Gelida. El que més els va agradar va ser el menjador i la cuina que es veia des d'aquest. Tot estava molt ben decorat, les parets, les finestres…
A l’escola també hi havia un annex ple de racons, amb un hospital, una casa i una fruiteria. Hi havia també un hort amb maduixes, on els nens cuidaven les seves plantes.
Una de les coses que més van sorprendre a la Júlia i a l’ Elisa va ser el “racó dels mocs”, un racó on on hi havia un mirall, una caixa de mocadors i una paperera; els nens hi anàvem quan tenien mocs.

La Xènia, la Mercè i l’Albert van anar a l’EBM Londres.
Els va agradar molt, van dir que era una escola molt moderna. Una de les coses que més els va sorprendre va ser les butaques on seien els nens i que els nens de dos anys ja menjaven sols.

Marta i Natàlia: Van assistir a l’escola Pau Vila de Barcelona. El que destaquen d’aquesta escola són els grans passadissos amb petits racons, plens de joguines, sofàs, disfresses…
A partir de 1r, als nens els donaven un carnet de la biblioteca de l’escola. Amb aquest carnet cada nen/a anava un dia per semana amb un alumne de sisè a llegir contes.

A la Núria li va sorprendre el fet que els nens tan petits mengessin sols igual que a les companyes Hèlia i Anna. I no només menjaven sols, sinó que també cadascú recollia el seu plat quan acabava, posant-lo al lloc on cal.

3.ACTUALITAT EDUCATIVA

“SMS: empobriment del llenguatge”
- Els nois utilitzen els telèfons mòbils per jugar, en canvi les noies per enviar missatges.
- L’utilitzen molt però no són addictes.
- Menys ús aquí a Catalunya que a Àsia o EUA.
- Hi ha dificultats d’expressió degut més a l’ensenyament que no al mòbil o a Internet.
- El que més greu és què les joves llegeixen molt poc.
- S’hauria de limitar l’ús de les abreviatures i utilitzar el llenguatge correcte pels e-mails, exàmens, treballs i en temes oficials.

A l’acabar la notícia es va establir un petit debat, on van comentar què els semblava el tema, el que creien...
Per exemple l’Elisa, parlava de les pàgines web de TIC, on els nens escrivien i no sabien si era millor deixar les errades ortogràfiques o que algún adult les corregís. La Marta, per una altra banda, diferenciava entre quan enviava un missatge a la seva mare o a les amigues, ja que quan ho feia a les amigues estava ple d’abreviatures, en canvi quan li enviava a la seva mare, tot era molt correcte.
I per finalitzar la noticia, la Núria va explicar una anècdota. Deia que al seu barri hi havien posat una escola de reforç. En un cartell explicatiu de l’escola va veure que estava ple de faltes ortogràfiques. Ella, en veure allò, ràpidament va entrar i va parlar amb els autors d’aquell desastre. Ràpidament ho van canviar i van donar les gràcies a la Núria. Com diu la Júlia, s’esta perdent l’expressió escrita.