Acta del seminari ( 23 de febrer)

Acta del seminari
dimarts 23 febrer 2010
Assistents
Mercè Benito, Bea Barreal, Alexandra Calero, Elisa Capelledes, Júlia Castells, Núria Comajoan, Soraya Corpas, Hèlia Costa, Anna Dalmau, Marta Delgado

La Carme comenta que des de Blanquerna no poden aconseguir entrades per Expodidàctica (macro exposició de material infantil i nous recursos), ja que és una exposició adreçada als professionals, no als estudiants. La Marta comenta que a la pàgina www.xtec.cat es pot sol·licitar un passi per anar a veure-la.

Punts que tractarem avui:
Lectura del Petit Príncep
Agenda
Resolució de conflictes, debat i lliurament de les nostres reflexions

Lectura del Petit Príncep
La Bea i l’Anna han llegit el Petit Príncep el capítols 7 i 8. La Carme ha aconsellat que quan llegim en veu alta cal mantenir una postura vertical, ja que d’aquesta manera se sent millor la veu es senti millor i llegir d’una manera pausada sense presa.

2. Posem l’agenda al dia:
2 de març: no hi ha seminari perquè es reuneixen les tutores. Treballa a fer durant aquesta estona: buscar informació sobre l’escriptora Carme Riera: biografia, obres. Haurem d’escollir i llegir un llibre escrit per ella. El comentarem a classe el 6 d’abril.

4 de març:
- Dir quin llibre hem triat de la Carme Riera
- Portar la informació que hem trobat sobre Els Recursos sobre el nostre barri, que englobi les entitats i allò que fan. Pot ser d’un centre cívic, una biblioteca, centre cultural... hem d’escollir-ne un. Lliurar-ho a la Carme.
- Darrer dia per comunicar al seminari quina noticia del dossier de premsa hem triat per a fer una explicació oral i un debat a l’aula més endavant.

8 d’abril: segona posada en comú d’un altre recurs del nostre barri. Lliurament de la nostra recerca.

6 d’abril: explicació del llibre que hem escollit de la Carme Riera. Cada persona explica el seu, contrastem opinions en el cas que algun llibre hagi estat llegit per més d’una persona

27 d’abril: lliurament del dossier de premsa.

Setmana d’activitats extraordinàries: del 15 al 19 de març.
Aquesta setmana les activitats seran hores diverses, no hi haurà classes a la universitat. La Carme ens enviarà el programa.

Grups per a treballar una notícia del dossier i dates de posta en comú al seminari:
4 de març : Soraya i Marta ( una noticia entre les dues)
9 de març : Julia i Mercé (una noticia entre les dues)
11 de març : Elisa, Albert (cadascú comenta una noticia )
23 de març : Bea, Anna i Natàlia (una noticia les tres)
25 de març : Núria i Alexandra ( una noticia entre les dues )
8 d’abril : Hèlia i Xènia ( una noticia entre les dues )

3. Reflexions entorn els conflictes a les aules i recursos per a la seva resolució

Anna:
Explica que a la seva classe no hi havia gaires conflictes, era una classe molt tranquil·la. Quan hi havia alguna situació conflictiva ho solucionaven entre els alumnes, parlant entre ells. En el cas que no aconseguissin una solució el professor feia de mediador. El càstig acostumava a ser quedar-se sense pati, quan el problema era greu, es parlava amb l’equip directiu.

Albert:
Els alumnes parlaven entre ells, si no aconseguien una solució el professor parlava amb ells i si trobava que era greu els castigava fent una còpia.

Hèlia:
La mestra escolta la part de cada alumne en una baralla per tal que intentin arribar a un acord. Els càstigs més lleus eren les còpies, en els casos més greus es feiea una carta als pars (a primària). A l’E.S.O hi havia amonestacions, aules de castigats, els tutors feien una reflexió amb els alumnes.

Marta:
Ha explicat anècdotes de casa seva, com la castigaven per les baralles que tenia amb la seva germana, la deixaven sense sopar, sense les excursions...

Mercè:
Els seus professors agafaven als implicats a la baralla, volien que cada un donés la seva versió i fes una reflexió, si no arribaven a cap conclusió es quedaven sense pati.
A casa mai la castigaven ja que era la petita i tots els càstigs anaven cap el seu germà.

Elisa:
Ha dividit la seva explicació en tres parts:
- Entre alumnes: els nens resolien els seus conflictes sols, les nenes en grup ,així eren majoria i poden aconseguir millor allò que volien amb el suport de les seves companyes. Resolien els conflictes dialogant.
Alguns d’ells (nois) quedaven fora de l’escola per barallar-se a cops.
- Alumnes/professors: Per via diàleg, com que algunes vegades els càstigs no eren efectius van decidir amb els alumnes més conflictius crear “comissió de convivència”. Aquesta comissió decidia algunes vegades enviar als implicats a treballar a algunes empreses durant les hores de classe per tal de que coneguessin alguna feina.
- A casa: Gairebé sempre utilitzaven el mètode de càstig de cara la paret.

Soraya:
A les aules els càstigs eren els de sempre: de cara a la paret o fent còpies.
A la E.S.O feien “partes” d’expulsions i es quedaven sense excursions.

Júlia:
Explica que a l’institut van dur a terme la mediació com una via alternativa per a la resolució dels conflictes. D’aquesta manera, les parts implicades, amb l’ajut dels mediadors i les mediadores, busquen vies de solució dels problemes. Diu que van fer cursets oberts a tothom i que els va servir per a solucionar els problemes pacíficament, aprendre a escoltar, pensar positivament i a actuar pel benestar comú.

Parlem de l’efectivitat dels càstigs, de la figura del mediador. Decidim que és un tema interessant que en podem seguir parlant un altre dia.